10.19.2010

Conviure en un temps de crisi

Del 3 al 5 d'octubre es va celebrar a Barcelona, organitzada per la Comunitat de Sant'Egidi i l'arquebisbat de Barcelona, la Trobada Internacional de pregària per la Pau amb el lema "Conviure en un temps de crisi. Família dels pobles, Família de Déu".




El temps que estem vivint "de crisi econòmica i de conflictes regionals que provoquen incertesa, por i desarrelament, les religions s’interroguen per trobar en el diàleg les energies espirituals que poden oferir a un món sense visions i, per tant, sense futur"

La trobada va comptar amb la presència de nombrosos cardenals, personalitats ecumèniques significatives procedents des del Patriarcat de Moscou fins al Consell Ecumènic de les Esglésies, així com destacats dirigents de la Federació Luterana Mundial i del Consell Metodista Mundial. També va ser extraordinari, en paraules de la Comunitat de Sant'Egidi, el nivell dels assistents jueus i musulmans (de 16 països), de les grans religions mundials i de la participació de moltes personalitats laiques del món de la cultura i de la política, provinents de l’Amèrica Llatina, Europa o l’Àfrica, buscant propostes i solucions que ajudin a sortir d’una dècada marcada per la crisi mundial i per la resposta al terrorisme.

Si voleu saber-ne més, només cal que cliqueu a http://www.santegidio.org/index.php?pageID=1777&idLng=1071&res=1

El dia de la cloenda, el dia 5 d'octubre, nosaltres hi vam ser a la plaça de la catedral. A la cerimònia hi va haver intervencions dels màxims organitzadors i de personalitats de països que pateixen el terrorisme, més tard, tots els participants van signar el Manifest final (http://www.santegidio.org/index.php?pageID=1777&res=1&idLng=1071&idTesto=292) que va ser entregat a nens i nenes per, finalment, entregar-lo a les autoritats polítiques assistents.





Va ser un gest simbòlic contundent i clar en el què el missatge no deixa espai pel dubte: necessitem la Pau (globalitzar-la a tot el planeta), el diàleg és l'únic mitjà (per construir i descobrir-nos mutuament) i Déu no ha de ser una excusa que justifiqui humiliacions i actes de violència. No vivim en el millor dels móns però és necessari pregar i treballar per mirar amb l'esperança el futur.