10.29.2013

LA CASTANYADA I TOTS SANTS

31 d’octubre
LA CASTANYADA
La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.


Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
I aquesta també és la nit dels panellets.
Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.

Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.



Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets n'hi ha de moltes manes, com ara de coco, de xocolata, d'ametlla, de cafè, de pinyons, etc.
. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.
Avui en dia, les poques castanyeres que hi queden, van vestides de carrer.

1 de novembre
TOT SANTS


Aquest dia és el que molta gent aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts. Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el temple dedicat a Tots els Déus). A partir d’aquell moment, cada any es va oferir una celebració en el seu honor.

Antigament aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als difunts.Tot i que el dia dels difunts no és pas el dia 1 sinó el dia2 de novembre però, com que aquest dia és laborable, tothom assisteix als cementiris i a missa el dia 1.